Eivissa es troba en una situació d’emergència democràtica, territorial, econòmica, cultural i social, i fa falta de manera urgent una resposta política adequada a la gravetat dels fets. Des de fa massa anys la ciutadania pateix una forma de fer política on els qui ens governen subordinen l’interès general als seus interessos particulars. Els eivissencs i eivissenques constatam que les lleis i normatives són dissenyades a mida d’unes poques persones i empreses. En definitiva, vivim instal·lats en un escenari de greu dèficit democràtic i de falta de respecte per la gent.

La nostra terra és víctima del caciquisme, del mal govern i d’un grau de corrupció i clientelisme que ens està portant a la ruïna. Decisions importants i transcendentals per al nostre futur es prenen sense cap tipus de consens, al marge de la legalitat, i convertint l’ocultació, la prepotència i el menyspreu de qui pensa diferent la manera habitual de fer política.

Els nostres governants entenen d’aquesta manera el servei públic, pensen que les institucions públiques són de la seua propietat i que el poder els correspon eternament. A més a més, en aquesta legislatura han radicalitzat la seua actitud i les seues polítiques i estan posant en perill el futur territorial i, per tant, econòmic d’aquesta terra. Han agafat un rumb que, si no ho evitam, aviat serà irreversible.

El Consell ha aprovat un Pla Territorial Insular (PTI) que ha precisat de la modificació de 10 lleis autonòmiques per a la seua aplicació, vulnera diverses lleis bàsiques de l’Estat i no té en compte el principi d’igualtat de tots els ciutadans. Amb aquesta norma (el PTI) es permet la pràctica construcció de l’interior de l’illa, es recuperen desenes d’urbanitzacions a la costa obrint el pas a la destrucció dels darrers trams de litoral que encara queden verges i es legalitzen totes les aberracions urbanístiques comeses pels ajuntaments durant tota una vida de deixadesa i mala gestió. Es tracta d’un model territorial i turístic massificat, molt lluny del turisme de qualitat i respectuós amb l’entorn que garantiria el nostre futur com a destinació competitiva.

Aquest model territorial té el seu complement en un model de carreteres desproporcionades i no adequades per a solucionar els problemes de mobilitat i trànsit de l’illa: l’autovia de l’aeroport, el segon cinturó de ronda i l’autovia de Sant Antoni són exemples del que ens espera si continuam per aquest camí. Ja s’ha anunciat per part del Consell l’ampliació, amb els mateixos paràmetres, de la carretera de Santa Eulària.

Observam amb preocupació com es prioritzen inversions públiques en infrastructures exagerades mentre s’abandonen i passen a mans privades sectors com la sanitat, l’educació o el benestar social, s’endeuta la Comunitat per als pròxims 25 anys i no existeix una planificació d’actuacions seriosa per a potenciar el sector turístic i possibilitar un canvi de model que ens permeti recuperar un lloc destacat en les destinacions de qualitat.

Tot això ve acompanyat d’una inexistent política cultural que no protegeix ni té en compte la nostra diversitat ni la nostra llengua, i que es limita a avalar i afavorir la destrucció sistemàtica del nostre ric patrimoni arqueològic, rural i etnològic.

Tanta prepotència i ineficàcia, tants abusos i despropòsits, han fet reaccionar a molta gent i s’ha obert una porta a l’esperança. Estam assistint a una mobilització social sense precedents a la Història de les Pitiüses. Eivissencs i eivissenques mostren de manera activa i valenta el seu rebuig a aquestes polítiques sectàries i suïcides. Una bona part de la ciutadania està dient que ja n’hi ha prou de destrucció, d’especulació, de malbaratament i de manca de participació democràtica.

Aquesta mobilització social exigeix una resposta política que estigui a l’alçada. La societat eivissenca reclama urgentment una alternativa política d’àmplia base social de cara al 2007. Aquesta nova opció política ha de ser per força unitària, que sumi organitzacions ciutadanes, entitats cíviques i totes aquelles persones que desitgin un canvi i estiguin disposades a participar-hi. Una opció que esperam que comptarà amb la participació dels partits progressistes.

Perquè a Eivissa ens mereixem uns dirigents polítics honrats, preparats i eficaços, que compleixin els seus compromisos, que mirin per l’interès general i pel conjunt de la ciutadania. Necessitam persones honestes, compromeses amb el futur d’aquestes illes, amb credibilitat, capaces de generar il·lusió i que presentin propostes concretes per tal de garantir la qualitat de vida i el progrés econòmic de tots els ciutadans i ciutadanes.

Creim imprescindible una transició democràtica real que regeneri les institucions i a més ara la creim possible. Un canvi que ha de situar en els llocs de decisió a persones dignes que tornin la confiança a la ciutadania.

És per això que feim una crida a la unió i a la mobilització per tal de consolidar una opció política unitària i integradora per a les pròximes eleccions de maig de 2007.

Eivissa, maig del 2006

Feu clic aquí per descarregar aquest arxiu en PDF: MANIFIEST